ACVIC | RELATS FOTOGRÀFICS 7

ACVIC | RELATS FOTOGRÀFICS 7

11.03.2021 – 30.04.2021

ACVic Centre d’Arts Contemporànies

Exposició de Josep M. Montaner i Jordi Lara

Obertura de l’exposició, dijous 11 de març a les 19 h

[veure díptic]


Puc sentir el so d’aquesta viola.

Untes amb resina crinera de cavall i la fregues contra el budell cargolat i sec d’una ovella; amb un caixó de fusta n’amplificaràs el gemec. Vet aquí la viola. Però si jo tingués un cavall sortiria a desvetllar camins, l’ovella em daria abric i aliment i a cops de destral m’arreglaria un sostre o una foguera. Per què, la música, doncs? Perquè covo el calfred de ser humà, i per tant la servitud d’expressar-me per sentir que sóc, que val la pena ser: per això, amb el cavall, l’ovella i l’arbre m’he fet una viola de gamba. M’abriga, m’alimenta i em transporta a un indret on no em cal re de tot allò altre.

Sé que hi ha un home que escolta del carrer estant.

S’ha aturat un moment dessota els balcons badats, ulls clucs. Vol endevinar quina veïna nova i encara desconeguda ha vingut a assajar al casalot abandonat. Potser és la dona que ha estat esperant, cabellera llarga embolicant-se amb les tripes quan s’aboca als aguts, la que redimirà els quatre amors malgirbats que una vida prou gasiva li ha concedit. S’allunya i ja s’endú la dona perquè aquesta nit redacti les pàgines del seu somni. I a dalt el gambista, vés, frega que frega, miraculós i culpable dels efectes devastadors de la música que vessa façana avall.

Veig el fotògraf que pren la imatge.

Com un predador vigilant el músic. Buscant xarranques de llum porosa al trespol de fusta vella. I mentre compon la imatge sent que un músic en la desolació d’un pis sense envans serà el símbol de la tenacitat de l’ésser humà. Però és en l’instant de prémer el disparador que el fotògraf sap tot d’una que això són falòrnies, quincalla poètica, i que la veritat brota sempre fora de quadre.

Josep M. Montaner (Vic, 1957). És tècnic de càmera per l’Institut de Noves Professions de la Generalitat de Catalunya. Ha realitzat la seva activitat professional més coneguda en l’àmbit del foto-periodisme des del 1976. Ha rebut  premis de fotografia com el Fotopress a la millor instantània d’actualitat o el  premi Foto-Nikon accèssit de la categoria d’esports. Ha impartit cursos i conferències. Les seves fotografies han il·lustrat portades, continguts de llibres i cartells. Actualment publica al Nació Digital i, des de fa més de trenta anys, documenta els esdeveniments de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Jordi Lara i Surinyach (Vic, 1968) Escriptor, cineasta. És autor, entre d’altres, del clàssic contemporani Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008), del recull de contes Mística conilla (Premi de la Crítica Serra d’or 2017) i de la novel·la Sis nits d’agost (Premi Nacional de la Crítica 2020). El 2012 va escriure i dirigir el llargmetratge de ficció Ventre blanc, protagonitzat pels capgrossos de Vic. A TV3 ha creat i presentat, entre d’altres, els programes Nydia i, més recentment, Il·luminats.

Fotografia: Josep M. Montaner. Santi Miret toca una viola de gamba a Vallroc, on va viure Pau Casals. Agost, 2020. Prada (el Conflent).