25.11 – 08.01 | ACVIC DES DE LA GRADA I RELATS FOTOGRÀFICS 11

DES DE LA GRADA
Exposició d’Olga Capdevila
25.11.2021 – 08.01.2022

RELATS FOTOGRÀFICS  11
Exposició d’Albert Alemany i Ramon Mas
25.11.2021 – 08.01.2022

Obertura de les exposicions, dijous 25 de novembre a les 19 h
a ACVIC Centre d’Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)

Il·lustració: Festa Major. Olga Capdevila

___________________________________________________________________

DES DE LA GRADA – Exposició d’Olga Capdevila

Els dibuixos de l’Olga m’acompanyen. En sentit literal i figurat.

A una paret de casa hi ha la gran presència d’un petit cartró on noies en fila es fan la trena l’una a l’altra…sempre m’ha semblat una potent versió, en femení, de la columna sense fi. I quan surto de casa i giro la cantonada topo amb uns personatges que carregen entrepans suspesos en els vidres d’un bar.

Els dibuixos de l’Olga els veig i els penso.

Ara recordo un parell dels seus gifs vistos a instagram: avui què em poso gorro o gorra? i se’m fan presents tots els dilemes possibles (per cert hores més tard a l’escola va aparèixer amb gorra). O un altre on ens parla de l’amor, del vincle entre dues persones, amb una gota de tinta que llisca d’una figura a l’altra a l’alçada del pit.

Hi ha un poema d’Isabel Escudero que no em trec del cap “Un guioncito / entre dos cifras: /¿era eso mi vida?”. Per mi tot el treball de l’Olga explica aquest guionet, o sigui la vida amb tota la seva complexitat i matisos, i amb un to semblant a aquest vers. Les seves línies a la fulla o a la pantalla, quasi sempre blanca, són fruit de l’atenció acurada i intel·ligent a tot allò que passa al seu voltant. Només cal veure el seus quaderns, de meravellosa densitat i essencialitat.

Segueixo buscant en la poesia… i no em pregunteu per què però en alguns versos em ressona la seva obra, com en aquest d’Adrienne Rich: “¿Rasgar las viejas sábanas de boda para hacer trapos de polvo?”, o en un de Francisca Aguirre: “Estaba tan cansada por el esfuerzo de quedarme quieta / que empecé a pensar que tal vez si echaba a correr descansaría”

I acabo amb una idea de Montserrat Abelló, que penso que deu estar dins el cap de l’Olga: “Somniar llapis inexhauribles”.

Isabel Banal Xifré

+ INFO [veure article]

______________________________________________________________

RELATS FOTOGRÀFICS 11 – Exposició d’Albert Alemany i Ramon Mas
Relats fotogràfics és un diàleg entre una imatge i un text.
Una imatge, creada en un context periodístic, arriba a mans d’un escriptor que, sense tenir més informació que la mateixa imatge, en prepara un text. Un text que destaca la poètica de la imatge.

Les bicicletes mig enterrades a la sorra. Les tovalloles estirades al davant. Havíem desat els sacs mal plegats a dins les motxilles, on també havíem entaforat llanternes, samarretes i un paquet de tabac humitejat. Restes d’una nit d’exploració a la intempèrie. La curiositat que crida els cossos satisfeta per primera vegada sota les estrelles. I tanmateix tinc més viva la claror del matí, les corredisses, els esquitxos, els crits que acompanyen els salts i les gotes que ens regalimen per l’esquena mentre ens enfilem a les roques. Ho revisc i em ve al cap una música que no hi era, un so de guitarra que ni tan sols s’havia inventat. És la tornada dels estius perpetus, quan desconeixies els murs que tanquen els parèntesis, i ignoraves que els paradisos no existeixen, fins que s’han perdut.

Ramon Mas

+ INFO [veure article]