La passió per l’aventura, la promesa del botí i els interessos econòmics dels estats europeus van ser els motors de les expedicions que van donar origen a la colonització del món. Des de finals del segle XVII es van disparar les edicions de cartografies, els mapes, els portolans i també els repertoris de botànica i zoologia: aquells homes que volien donar nom a cada criatura, com havia fet Déu al Paradís. Nomenar, posseir, controlar.

Hi ha una altra cartografia i una altra taxonomia més pròxima a la vida de les persones: els recorreguts que fan els pastors amb el ramat, el camí a l’escola, el mapa del metro, la localització d’amics i familiars, els escenaris de la vida de les persones, en privat i en comú. A aquesta cartografia, atenta a qualsevol racó, coneixedora dels amagatalls on jeuen les perles del significat, àvida de recorreguts i derives, remet el nostre mapatge. No descriu tant allò que és com allò que som.

Uns quants centres de producció i creació es varen ajuntar ja fa gairebé deu anys per crear Xarxaprod amb la finalitat d’establir lligams, compartir recursos i coneixement, estratègies i projectes. Aquesta experiència va incorporar espais molt diversos: grans i petits, independents i institucionals, de totes les disciplines i repartits per tot el territori català. En aquell moment ja era evident que no hi eren tots el que són, que hi mancaven espais i que calien eines per visibilitzar tots els que treballen per a la creació i producció artística a Catalunya i, també, mancaven instruments per explicar millor aquestes centres.